Com actuar amb seguretat i autenticitat en situacions difícils
Hi ha moments en la vida en què ens trobem davant de situacions de comunicació complexes. Ja sigui en l’àmbit professional o personal, hem d’afrontar converses difícils que requereixen seguretat, autenticitat i, sovint, una gran preparació. Però, què passa quan no ens surt de manera natural? Quan ens hem de preparar a consciència, fer un guió mental o fins i tot “actuar”? Això ens fa menys autèntics?
Fa poc, vaig viure una experiència que em va fer replantejar aquesta qüestió. En el meu entorn laboral, vaig haver de gestionar una conversa complicada que exigia precisió, control emocional i una comunicació impecable. Vaig preparar cada paraula, vaig assajar mentalment i, quan va arribar el moment, vaig executar el que havia planejat amb total fermesa. No obstant això, després, en parlar-ne amb el meu terapeuta, em vaig adonar que estava minimitzant el meu propi esforç. Tot el que havia fet també era jo, encara que ho hagués planificat pas a pas.
Aquesta experiència em va portar a reflexionar: preparació i autenticitat són realment incompatibles? O és possible integrar-les de manera que treballin a favor nostre? En aquest article, compartiré la meva experiència i algunes claus per aconseguir-ho.
La il·lusió de la separació: Preparació vs. Espontaneïtat
Moltes vegades, associem l’autenticitat amb la espontaneïtat. Creiem que, per ser genuïns, hem de parlar i actuar sense filtres, deixar-nos portar pel moment i confiar que el que diguem serà una expressió real de nosaltres mateixos. En canvi, quan ens preparem per una situació, quan assagem mentalment el que direm o el to que utilitzarem, ens pot semblar que estem perdent autenticitat, que d’alguna manera ens estem construint una màscara. Però és realment així?
Pensa en un actor que interpreta un paper. Ha estudiat el guió, ha assajat les escenes i ha treballat en la seva expressió per aconseguir transmetre emocions reals. Quan el veiem actuar, ens sembla fals o ens creiem el que diu? La resposta depèn de com s’hagi integrat en el seu personatge. I aquí és on podem fer el paral·lelisme amb la nostra pròpia vida. Prepara’t o improvisa, però fes-ho sentint que formes part de l’experiència.
Quan vaig afrontar aquella situació laboral complicada, ho vaig fer des d’una preparació intensa. Vaig escriure el que volia dir, vaig assajar el meu to i vaig ajustar el meu llenguatge corporal per mostrar seguretat. Tot i així, en acabar, vaig sentir que no havia estat del tot “jo”. Però, si m’ho miro amb perspectiva, cada decisió presa en aquell procés formava part de mi: la planificació, la intenció i la voluntat d’aconseguir un objectiu. Res del que vaig fer era aliè a mi, simplement era una expressió diferent del meu jo.
Aquesta falsa dicotomia entre preparació i autenticitat es repeteix en moltes àrees de la vida. Ens passa quan parlem en públic, quan escrivim un text o fins i tot quan expliquem una anècdota a un amic. Però en realitat, ser autèntic no vol dir actuar sense pensar, sinó fer allò que realment vols fer, encara que ho hagis preparat amb antelació.
La clau no és evitar la preparació ni obsessionar-se amb la fluïdesa, sinó trobar l’equilibri entre ambdues coses i acceptar que qualsevol forma d’expressió que escollim també ens pertany.
La meva experiència: Comunicació difícil i guió preestablert
Hi ha converses que no es poden deixar a la improvisació. A la feina, sovint ens trobem amb situacions on hem de transmetre un missatge clar, contundent i sense possibilitat d’error. En el meu cas, havia d’afrontar una conversa delicada que implicava confrontació, serietat extrema i molta precisió. No era una situació per expressar emocions de manera fluida i espontània; al contrari, necessitava control i fermesa.
Quan vaig començar a preparar-me, sabia que no podia deixar res a l’atzar. Vaig escriure els punts clau del que volia dir, vaig assajar mentalment com estructuraria la meva intervenció i fins i tot vaig practicar davant del mirall per veure com em sentia en aquell rol. Volia transmetre seguretat i convicció, i sabia que la millor manera d’aconseguir-ho era preparar cada detall.
El dia de la reunió, tot va sortir segons el guió. Vaig dir exactament el que havia planejat, sense vacil·lacions ni moments d’inseguretat. El meu to de veu era ferm, la meva postura transmetia control i la meva expressió facial reflectia determinació. Tot va anar tal com ho havia previst, i des de fora, semblava que dominava la situació.
Però, quan tot va acabar, em vaig adonar que hi havia una part de mi que se sentia desconnectada del que havia fet. No perquè hagués dit res que no pensava, sinó perquè l’acte de preparar-me tant m’havia generat la sensació que no era jo qui havia parlat, sinó una versió calculada de mi mateix. Vaig actuar o simplement vaig ser jo en una versió més estructurada?
Més tard, en parlar-ne amb el meu terapeuta, vaig explicar-ho de manera que, sense adonar-me’n, li restava importància. Li deia que havia estat una acció “mecànica”, que m’havia limitat a seguir el pla i que no havia tingut cap tipus d’espontaneïtat. Però ell em va fer veure una cosa que jo no havia considerat: sigui com sigui, tot el que havia fet també era jo. La meva voluntat d’afrontar aquella conversa, la meva preparació i la meva execució no eren alienes a mi, sinó una expressió més de la meva manera de gestionar situacions complexes.
Va ser en aquell moment quan vaig començar a qüestionar la meva pròpia percepció sobre el que significa ser autèntic.
Insight: Tot el que faig forma part de mi
Quan el meu terapeuta em va dir que tot el que havia fet també era jo, en un primer moment no vaig saber com encaixar-ho. Per a mi, la idea d’autenticitat sempre havia estat lligada a l’espontaneïtat, a la capacitat de deixar-me portar i actuar segons el que sentia en aquell precís instant. Si havia hagut de preparar-me, si havia planificat cada paraula i cada gest, fins a quin punt havia estat realment jo?
Aquesta pregunta em va portar a una reflexió profunda. Durant molt de temps, havia associat la meva autenticitat a aquells moments en què em sentia fluint, on les meves accions sorgien sense esforç. Però, llavors, què passava amb totes aquelles situacions en què calia preparació? Per què menystenia el meu propi treball i esforç?
L’autenticitat no sempre significa actuar impulsivament. De fet, moltes de les decisions més importants que prenem a la vida requereixen reflexió, planificació i estratègia. Quan estudiem per un examen, quan preparem un discurs, quan pensem en com dir-li alguna cosa important a una persona estimada… Tot això forma part de nosaltres.
Vaig entendre que, encara que una acció estigui calculada, no deixa de ser una expressió legítima del que som. En el meu cas, la preparació no havia estat una disfressa ni un mecanisme per amagar-me, sinó una eina per expressar-me de la manera més efectiva possible. No hi ha una única manera de ser autèntic.
Aquest canvi de perspectiva em va ajudar a reconciliar-me amb la meva pròpia manera de fer les coses. A partir d’aleshores, vaig decidir donar més valor a tot el que faig, tant si neix de manera natural com si requereix un procés de preparació. Perquè, al final, tot forma part de mi.
Com trobar un equilibri entre preparació i autenticitat?
Després d’haver reflexionat sobre la meva experiència, vaig adonar-me que l’autenticitat i la preparació no són conceptes oposats. Però, com podem integrar aquestes dues dimensions per comunicar-nos amb eficàcia i, alhora, sentir-nos genuïns?
Aquí comparteixo algunes estratègies que m’han ajudat a trobar aquest equilibri:
1. Accepta que la preparació també és una expressió de tu mateix
Sovint tenim la percepció que només som autèntics quan parlem de manera espontània, sense pensar gaire en com ens expressem. Però la preparació no et fa menys real, simplement t’ajuda a transmetre el missatge de la millor manera possible. Cada decisió que prens en el procés de preparació és teva i reflecteix qui ets.
2. Fes servir la preparació com una eina, no com una cuirassa
Preparar-se no significa amagar-se darrere d’un guió rígid. Una bona pràctica és establir punts clau en lloc de memoritzar paraules concretes. Això permet que el missatge es mantingui clar, però deixa espai per a la fluïdesa i l’adaptació al moment present.
3. Connecta amb la teva intenció abans de parlar
Quan et preparis per una conversa important, dedica uns minuts a preguntar-te: Què vull transmetre realment? Quina emoció vull comunicar? Si estàs alineat amb la teva intenció, et sentiràs més autèntic, encara que hagis preparat les teves paraules prèviament.
4. Treballa el teu llenguatge corporal i la teva veu
L’autenticitat no depèn només del que dius, sinó també de com ho dius. Assegura’t que el teu to de veu, la teva expressió facial i la teva postura estan alineats amb el missatge que vols comunicar. Això t’ajudarà a sentir que realment ets tu qui parla, encara que hagis estructurat el contingut abans.
5. Practica l’autenticitat en diferents contextos
Com qualsevol altra habilitat, trobar aquest equilibri requereix pràctica. Pots fer petits exercicis, com parlar sobre un tema amb una estructura mínima i observar com et sents. A poc a poc, t’adonaràs que pots ser autèntic tant si improvises com si prepares el que dius.
6. No jutgis la teva manera d’expressar-te
És fàcil caure en l’autocrítica i pensar que no hem estat prou naturals o que podríem haver-ho fet millor. Però la realitat és que la comunicació és una eina dinàmica i en constant evolució. Cada conversa és una oportunitat per aprendre i ajustar-se.
Trobar l’equilibri entre preparació i autenticitat és un procés que requereix temps, però quan aconsegueixes integrar-los, descobreixes que pots comunicar amb seguretat i veritat al mateix temps.
No hi ha una única manera de ser autèntic
Després d’aquesta experiència, he après que l’autenticitat no és una única cosa ni segueix una única norma. No cal triar entre preparar-se i ser espontani, perquè totes dues opcions poden conviure i reforçar-se mútuament. Ser autèntic no significa dir sempre el primer que et passa pel cap, sinó ser fidel a tu mateix en cada situació, ja sigui improvisant o estructurant el teu missatge.
Si alguna vegada has sentit que preparar-te per a una situació et feia menys genuí, et convido a reconsiderar-ho. Cada acció que prens, cada decisió que fas, és una expressió de tu mateix, independentment de si requereix planificació o no.
A partir d’ara, penso continuar treballant en aquest equilibri, explorant com puc integrar la preparació i la naturalitat de manera fluida i autèntica. I tu? Has viscut alguna experiència similar? Com gestiones la comunicació en situacions difícils? Comparteix la teva opinió als comentaris, m’encantarà llegir-te!
