Recentment, vaig tenir una conversa amb el meu terapeuta que em va fer reflexionar profundament sobre les limitacions que sovint ens posem a nosaltres mateixos. Parlant, em vaig adonar que molts dels obstacles que percebo no són reals, sinó fruit d’una manera de pensar que he interioritzat al llarg del temps. Aquestes “cadenes invisibles” no només condicionen les meves decisions, sinó que també em fan sentir estancat, com si no pogués avançar en determinats aspectes de la meva vida.
Aquesta reflexió em va portar a descobrir dues històries inspiradores que vull compartir amb vosaltres: la de l’elefant lligat i la del Mont Fuji, tal com s’explica al llibre El Mètode Ikigai. Ambdues històries ens ensenyen que allò que considerem impossible sovint només és una creença limitant que podem desafiar.
En aquest article, explorarem aquestes idees, entendrem què són les creences limitants i aprendrem com afrontar-les per viure amb més llibertat i plenitud. Al final, t’animaré a fer un exercici pràctic que et pot ajudar a identificar i superar les teves pròpies “muntanyes prohibides”. Estàs preparat? Comencem!
Les limitacions que ens posem nosaltres mateixos
Durant la conversa amb el meu terapeuta, vaig començar a posar sobre la taula algunes de les idees que m’acompanyen des de fa temps i que sovint em frenen. Em vaig adonar que moltes vegades sóc jo mateix qui em posa barreres, sovint sense ser-ne conscient. Quan m’enfronto a reptes grans o situacions desconegudes, em trobo pensant coses com: “Això no és per a mi”, “Mai seré capaç de fer-ho bé”, o fins i tot “No tinc temps ni energia per intentar-ho”.
El més sorprenent va ser veure com algunes d’aquestes idees no tenien una base real. Simplement eren pensaments que havia anat acumulant al llarg del temps per experiències, opinions d’altres o por al fracàs. El meu terapeuta em va ajudar a entendre que aquestes creences són com cadenes invisibles que em mantenen lligat, tal com passa amb l’elefant de la història que compartiré a continuació.
Aquesta reflexió em va fer plantejar: quantes oportunitats he deixat escapar només perquè vaig pensar que no era capaç? Quantes vegades he vist una muntanya insuperable quan, en realitat, només era una petita colina que requeria una mica més d’esforç i confiança? És una pregunta que crec que tots hauríem de fer-nos.
Metàfora de l’elefant lligat. L’impossible
Hi ha una història que em va marcar molt quan la vaig descobrir, i crec que il·lustra perfectament el tema de les limitacions que ens imposem. És la història de l’elefant lligat, popularitzada per Jorge Bucay al seu llibre Contes per pensar.
El relat explica que, quan un elefant és petit, els seus cuidadors lliguen una de les seves potes a una estaca amb una corda. L’elefant intenta deslligar-se moltes vegades, però la seva força encara no és suficient per trencar-la. Amb el temps, acaba rendint-se i accepta que no pot escapar. Així, quan l’elefant es fa gran i fort, amb prou força per arrencar l’estaca sense esforç, mai no ho intenta perquè creu que encara és impossible.
El que manté l’elefant lligat no és la corda, sinó la seva creença arrelada que no pot alliberar-se.
Aquesta metàfora és un reflex de com, moltes vegades, les nostres experiències passades o els nostres fracassos ens condicionen a pensar que no som capaços de fer determinades coses. Tot i que ara tenim la força i les eines per aconseguir-ho, no ho intentem perquè hem interioritzat aquestes limitacions.
L’origen d’aquesta metàfora es troba en la psicologia i el concepte d’indefensió apresa, desenvolupat pel psicòleg Martin Seligman. És un fenomen que explica com, després d’experiències repetides de fracàs o impotència, deixem d’intentar canviar les coses, fins i tot quan la situació ha canviat. Jorge Bucay va transformar aquest concepte en un relat senzill i potent que avui ens serveix per reflexionar.
Pensa-hi: quines cordes invisibles t’estan retenint? Quines cadenes estàs mantenint sense adonar-te que ara pots trencar-les?
La història del Mont Fuji i Sir Rutherford Alcock. La superació
Una altra història que em va captivar mentre llegia el llibre El Mètode Ikigai és la del Mont Fuji i Sir Rutherford Alcock. Aquest relat, ple d’inspiració, ens parla de muntanyes que semblen impossibles de pujar, tant en un sentit literal com metafòric.
El Mont Fuji, la muntanya més alta del Japó i un dels seus símbols més icònics, va ser considerat durant segles una muntanya “prohibida” i impossible d’escalar. Aquestes creences estaven arrelades en convencions culturals, religioses i fins i tot en la por que despertava la magnitud del repte. Però l’any 1860, Sir Rutherford Alcock, un diplomàtic britànic, va desafiar aquestes limitacions i es va convertir en el primer estranger a pujar al cim del Mont Fuji.
Aquest acte no només va trencar barreres físiques, sinó també mentals i culturals. Va demostrar que l’impossible sovint només existeix en la nostra percepció, en els condicionaments que acceptem sense qüestionar-los.
El llibre estableix un paral·lelisme clar entre aquesta història i les nostres vides: tots tenim “muntanyes prohibides”, reptes que considerem inassolibles per por, creences arrelades o falta de confiança. Però quan ens aturem a analitzar què ens impedeix fer el primer pas, sovint descobrim que els obstacles no són tan grans com semblaven.
La lliçó aquí és clara: hem de netejar la nostra mirada d’impossibles. Moltes de les “muntanyes” que veiem només són ombres de pors antigues. Potser el primer pas no ens portarà al cim, però ens mostrarà que el camí és més accessible del que imaginàvem.
Què són les creences limitants?
Les creences limitants són idees o convenciments que tenim sobre nosaltres mateixos, els altres o el món que ens envolta i que ens impedeixen aconseguir els nostres objectius o viure plenament. Sovint no ens n’adonem, però aquestes creences actuen com barreres invisibles que condicionen la nostra manera de pensar, sentir i actuar.
Aquestes creences solen formar-se a partir de les nostres experiències passades, especialment les negatives, o per influència de l’entorn. Per exemple, si una vegada vam intentar fer alguna cosa i vam fracassar, podem acabar convençuts que “no sóc capaç de fer això”. Altres vegades, aquestes creences provenen d’opinions o comentaris que hem rebut de figures importants en les nostres vides, com ara mestres, familiars o amics.
Exemples de creences limitants
- “No sóc prou bo per aconseguir aquesta feina.”
- “Mai podré aprendre a parlar en públic.”
- “És massa tard per canviar de carrera.”
- “Les coses bones només passen a gent amb sort.”
Encara que no siguin veritats objectives, aquestes creences tenen un gran impacte en la nostra vida perquè les acceptem com a reals. I el pitjor és que sovint ens fan actuar d’una manera que les reforça. Per exemple, si creus que “no sóc bo parlant en públic”, evitaràs situacions que et posin a prova, i mai tindràs l’oportunitat de demostrar-te que pots fer-ho.
El problema principal de les creences limitants és que ens deixen en un cercle viciós. Però la bona notícia és que, amb treball conscient, podem identificar-les i reemplaçar-les per creences potenciadores.
Com afrontar les creences limitants
Superar les creences limitants pot semblar una tasca difícil, però és un procés que val la pena perquè ens permet accedir al nostre autèntic potencial. Aquí tens alguns passos pràctics que t’ajudaran a identificar-les i transformar-les:
1. Identifica-les
El primer pas és prendre consciència de les teves creences limitants. Pren-te un moment per reflexionar sobre situacions on has pensat:
- “No puc fer això.”
- “Mai seré capaç de…”
- “És massa difícil per a mi.”
Pregunta’t: Què em frena realment? És un obstacle extern o una idea interna? Escriure aquestes creences pot ajudar-te a veure-les amb més claredat.
2. Qüestiona-les
Un cop identificades, qüestiona-les com si fossis un advocat que busca proves contràries:
- És cert al 100%?
- Hi ha evidències que demostrin el contrari?
- Conec algú que hagi aconseguit això malgrat pensar com jo?
Per exemple, si la teva creença és: “Mai seré capaç de dirigir un equip”, pensa en moments on has liderat, encara que fos en situacions petites o informals.
3. Reformula-les
Transforma les creences limitants en afirmacions positives i realistes. La idea no és enganyar-te, sinó donar-te permís per intentar-ho.
- Exemple: “No puc fer això” → “Puc aprendre a fer això amb temps i esforç.”
Fes aquestes noves afirmacions part del teu dia a dia. Escriu-les en llocs visibles o repeteix-les com un mantra.
4. Passa a l’acció
Les creences limitants sovint desapareixen quan les desafies amb accions concretes. Comença amb passos petits però significatius. Si creus que no pots parlar en públic, prova-ho primer amb un grup reduït o en una situació segura.
Cada èxit, per petit que sigui, ajudarà a desmuntar la creença.
5. Busca suport
Envolta’t de persones que et motivin i t’ajudin a veure el teu potencial. Un amic, mentor o terapeuta pot ser de gran ajuda per oferir-te una perspectiva diferent i animar-te a seguir endavant.
6. Sigues pacient amb tu mateix
Recorda que les creences limitants no desapareixen d’un dia per l’altre. És un procés de pràctica i persistència. Cada vegada que les qüestionis i actuïs en conseqüència, estàs avançant cap a una versió més lliure i forta de tu mateix.
Superar les creences limitants no és només un exercici mental, sinó una transformació que es construeix pas a pas. És com escalar una muntanya: el camí pot ser llarg, però cada pas que fas et porta més a prop del cim.
Exercici pràctic (i ràpid)
Ara que hem reflexionat sobre les creences limitants i com ens poden frenar, et proposo un exercici pràctic per posar en marxa el procés de transformació. Pren-te uns minuts per fer-lo i veuràs com pots començar a identificar i desmuntar algunes d’aquestes cadenes invisibles.
1. Fes una llista de fites aconseguides
Pensa en moments de la teva vida on vas assolir objectius o vas superar reptes que, en algun moment, et semblaven impossibles. Escriu-ne tants com puguis recordar. Alguns exemples podrien ser:
- Aprovar aquell examen difícil.
- Aprendre una habilitat nova.
- Superar una por, com parlar en públic o començar un projecte.
Quan vegis aquesta llista, reflexiona sobre com vas aconseguir aquestes coses. Què vas fer per superar les dificultats? Aquest exercici et recordarà que ets més capaç del que creus.
2. Identifica les teves creences limitants actuals
Ara, fes una segona llista amb les creences que tens actualment i que creus que t’estan limitant. Pots començar amb frases com:
- “No sóc prou bo/a per…”
- “Mai podré…”
- “No tinc temps per…”
Sigues honest amb tu mateix. L’objectiu és identificar aquestes idees sense jutjar-te.
3. Tria una creença i desafia-la
De la llista de creences limitants, escull-ne una. La que més t’agradaria superar o la que creus que està tenint més impacte en la teva vida ara mateix. Després, respon a aquestes preguntes:
- Per què crec això? Hi ha alguna experiència del passat que em condiciona?
- És realment certa o només una percepció meva?
- Què puc fer per desafiar aquesta creença? Escriu una acció petita però concreta que puguis fer per començar a demostrar que aquesta creença no és del tot certa.
4. Actua i reflexiona
Fes l’acció que has identificat i, després, reflexiona sobre com et fa sentir. Potser no desmuntaràs la creença d’un sol cop, però aquest primer pas és crucial per començar a construir una nova perspectiva.
La teva muntanya prohibida
Recorda: moltes vegades, les barreres que veiem són només il·lusions creades per la nostra ment. Aquest exercici no només t’ajudarà a reconèixer-les, sinó també a començar a conquerir-les. La primera passa per trencar una cadena és adonar-te que existeix.
Estàs a punt per pujar les teves muntanyes?
Les limitacions que ens posem sovint no són més que cadenes invisibles, creades per pors, experiències passades i creences que hem arrossegat sense qüestionar-les. Però el que hem après avui és que aquestes cadenes no són irrompibles. Com l’elefant lligat o com la “muntanya prohibida” del Mont Fuji, el que sembla impossible pot transformar-se en possible si ens atrevim a fer el primer pas.
Cadascú de nosaltres porta dins seu la força per superar les seves pròpies barreres. Però, per fer-ho, cal prendre consciència, qüestionar les creences limitants i actuar amb valentia. No importa si el camí és llarg o ple d’obstacles: cada pas és un triomf.
Ara, el repte és teu. Quines són les teves muntanyes? Quines cadenes vols trencar? Quan deixis de veure l’impossible com una barrera, t’adonaràs que la teva mirada pot canviar-ho tot.
Et convido a compartir les teves reflexions o els teus progressos. Potser la teva història inspirarà algú altre a trencar les seves pròpies cadenes. Recorda: tots som més capaços del que creiem. El primer pas és creure en nosaltres mateixos.
